FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. El departament de guerra, de marina, de finances. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Grup destinat a la recerca i a l'ensenyament d'una matèria determinada en el si d'una universitat sota la direcció d'un cap. Divisió territorial i administrativa de certs estats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
universitat. Sant Benet va fundar un orde religiós. fundar un llit en un hospital Donar la suma necessària per a mantenir-hi un llit per a un malalt. Algú, recolzar, (allò que creu, espera, es proposa), en raons, motius, etc. En què fundes aquesta opinió? No sé en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Universitat. persona sense estudis [o persona que no té estudis] Persona que no ha estudiat res o que ha estudiat molt poc. Universitat 1. Escola primària. Avui no he anat a estudi. A quin estudi vas? Peça on un notari, un advocat, etc., treballa amb els seus ajudants. Lloc on un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qüestió, un projecte. Fer els seus estudis. Estudiar a la Universitat. Estudiar amb un bon mestre. Va a l'escola, però no estudia. Preparar curosament. Un discurs molt estudiat. Aplicar-se, enginyar-se. S'estudia a ser just i equànime. [...]
vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc')
la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un claustre. La pau, la solitud, del claustre. Junta de professors d'un centre d'ensenyament. Òrgan màxim de representació i control d'una universitat format pel rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
actuacions necessàries per a jutjar la seva manera de procedir. formar part d'alguna cosa Ésser-ne element integrant. Educar 1. Instruir (algú) en tècniques i habilitats que s'usen en una professió. La universitat forma els futurs metges. Aquesta empresa forma els seus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
actes públics d'una universitat, d'un col·legi, etc. sala d'armes Cambra dels castells i els palaus on es guarden les armes. sala d'armes Sala d'esgrima. sala d'esgrima Sala on es fa esgrima. sala d'espera Sala d'una estació de tren, del consultori d'un metge, d'una oficina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no està subjecte al domini d'altri, a un poder extern, a una autoritat arbitrària. Eren esclaus i van esdevenir persones lliures. Un país lliure. Un país on la premsa és lliure. Universitat lliure. Ciutat lliure. No constret per una obligació, un deure, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Començà gloriosament la seva carrera. La carrera de les armes. Professió liberal en què hi ha graus a recórrer, honors a aconseguir i que requereix una preparació prèvia, generalment impartida a la universitat. La carrera d'advocat, d'enginyer. Estudis que fa una persona per a [...]
Fitxa
6275/5Darrera versió: 25.11.2016
Títol
Apostrofació dels pronoms febles
Combinacions de dos pronoms
Resposta
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.